Primers auxilis: concepte de cadena de supervivència
Primers auxilis: concepte de cadena de supervivència
Des del moment en què es produeix una situació d’emergència amb compromís vital, i fins que es presta l’assistència definitiva, s’han de realitzar una sèrie d’accions l’objectiu de les quals és reduir al mínim les lesions i seqüeles posteriors de la víctima. El primer actuant és l’encarregat de prestar la primera assistència. Quants més i millors primers actuants hi hagi a disposició de la societat millor i més ràpida serà aquesta primera assistència i l’activació de l’ajuda especialitzada. La cadena de supervivència és el resultat de la unió de quatre anelles bàsiques, cadascuna amb accions i objectius.
Font: http://ioc.xtec.cat/
La cadena de supervivència/cadena de vida consta de les quatre baules/anelles següents:
1. Alerta immediata: activació del sistema d’emergències. Aquesta primera baula/anella consisteix en reconèixer ràpidament les persones amb risc de patir una ACR i exigeix la participació de qualsevol testimoni per sol·licitar ajuda als serveis mèdics d’emergència, habitualment a través del telèfon d’emergències establert (112 o 061). El seu objectiu és que s’activin la resta dels elements que componen la cadena de supervivència, i arribin com més aviat millor al lloc dels fets. Quan es truca al 112 s’ha d’informar de:
- La identificació de qui truca
- El motiu de la trucada
- La localització del lloc del succés
- El nombre de víctimes i el seu estat
- Els possibles riscos afegits
- Les mesures que s’estan adoptant
2. Reanimació cardiopulmonar (RCP) bàsica. Aquesta segona baula/anella comporta l’execució de maniobres de reanimació cardiopulmonar bàsica, per qualsevol testimoni de l’emergència, que substitueixin la circulació i la respiració. Serveix per mantenir la circulació i oxigenació mentre arriben la resta d’intervinents, i evita el dany cerebral. Perquè sigui eficaç s’han d’iniciar les compressions toràciques immediatament, per la qual cosa els resultats són molt millors si la primera persona que acudeix al lloc dels fets inicia la reanimació.
3.Desfibril·lació precoç. Aquesta tercera baula/anella és la mesura més eficaç per al tractament de la fibril·lació ventricular. Actualment l’existència de desfibril·ladors externs semiautomàtics (DEA) que poden ser utilitzats per personal no mèdic degudament entrenat fa més accessible aquesta anella. Consisteix en aplicar un xoc elèctric per mitjà d’un desfibril·lador quan estigui indicat, de forma precoç (abans de 3-5 minuts), intercalant de forma protocol·litzada la reanimació cardiopulmonar (RCP) bàsica.
4. Reanimació cardiopulmonar (RCP) avançada. Aquesta quarta baula/anella és el darrer pas de la cadena de supervivència i pretén la restauració de les funcions vitals interrompudes, per part de l’equip especialitzat.
Informació elaborada a partir dels materials publicats per l’IOC (Institut Obert de Catalunya)
