Ressenya del llibre: Una educación física para la vida
Ressenya del llibre: Una educación física para la vida
Una educación física para la vida. Recursos prácticos para un aprendizaje funcional és el títol del llibre de Carles González Arévalo (@xals66), Meritxell Monguillot (@MMonguillot) i Carles Zurita (@carleszurita) publicat per l’editorial INDE l’any 2014.
Tot i que el llibre està basat en el currículum de la LOE i per al territori MEC, veurem que en els nous currículums aprovats a Catalunya s’ha seguit aprofundint en la línia del que proposen els seus autors, tant pel que fa als principis que han de regir l’educació física actual com en els objectius que ha de contribuir a assolir.
Aquest llibre està dividit en quatre parts.
Primera part. Repensar l’educació física: oportunitat, canvi i compromís.
És la més teòrica i a la vegada la que m’hi estendré més perquè trobo més interessant. Crec que hauria de ser de lectura obligatòria per als futurs mestres d’educació física en formació. Es planteja la necessitat que l’educació física estigui més vinculada a la vida real, de manera que sigui funcional i útil que proporcioni aprenentatges autèntics als alumnes.
Es defensa que han de tenir molta més importància els objectius d’aprenentatge per damunt dels continguts a l’hora de programar les nostres situacions d’aprenentatge ja que és més important tenir clar què volem que aconsegueixin els nostres alumnes que no pas la manera de fer-ho. Els objectius d’aprenentatge es poden assolir amb continguts o activitats diferents en funció del nostre bagatge professional i personal, de l’espai o materials dels que disposem, etc.
Per exemple, per assolir la Competència 6 de l’àmbit de l’educació física a l’educació primària Prendre part en activitats col·lectives d’expressió i comunicació corporal per afavorir la relació amb els altres podem:
- Muntar una coreografia d’acrosport musical https://www.mouelcos.cat/?p=6554
- Muntar un espectacle de malabars https://www.mouelcos.cat/?p=1050
- Muntar una coreografia musical https://www.mouelcos.cat/?p=1542
però sempre tenint en compte que l’activitat en sí mateixa és menys important que el fet que gestionem la classe per tal que els alumnes prenguin part en l’activitat i que s’afavoreixi la relació amb els altres. En aquest cas la metodologia per grups cooperatius pot ser la més apropiada.
Enfront d’una educació física actual poc valorada, per la seva manca de rigorositat, i indefinida, tot i que molt lligada a l’esport i a la pràctica motriu variada, es presenta la necessitat que es redefineixi per trobar quin ha de ser el seu paper dins del sistema educatiu. Aquesta absència de valor l’ha relegada tradicionalment a espais secundaris en comparació amb altres àmbits d’aprenentatge.
Per tal d’aconseguir que un cop acabada l’escolaritat obligatòria els alumnes segueixin lligats a la pràctica d’activitat física habitual i saludable les classes d’educació física han de ser més funcionals, més útils, més coherents, més sistemàtiques, més rigoroses, més inclusives, més saludables. En definitiva més educatives.
Què és l’educació física sota aquesta concepcio? En primer lloc educació (col·laborar en la formació integral dels alumnes com a persones) i en segon lloc física (a través del cos i les seves possibilitats de moviment).
En els darrers anys s’han produït esdeveniments que contribueixen a donar oportunitats a l’educació fisica
- 2004 Any europeu de l’educació per mitjà de l’esport https://www.mouelcos.cat/?p=421
- 2005 Any internacional de l’esport i l’educació física
- 2007 Parlament europeu recomana augmentar el temps dedicat a l’educació física en l’educació obligatòria per tal de combatre el sedentarisme i l’obessitat
- 2010 Unió europea publica recomanacions per promoure l’activitat física saludable amb un apartat dedicat a l’educació física escolar. Pàgines 18 i 27 http://www.csd.gob.es/csd/estaticos/dep-salud/Directrices-Actividad-Fisica-UE-web.pdf
- En els darrers anys govern central i autonòmics han engegat campanyes per combatre el sobrepès, l’obesitat i el sedentarisme
L’educació física escolar pot assumir un paper molt important en aquesta lluita i en els darrers currículums aprovats s’han incorporat l’adquisició d’un estil de vida saludable i l’ocupació del temps de lleure amb la realització d’activitats físiques.
Competències d’educació física de primària
Font: mouelcos.cat
Competències d’educació física de secundària
Font: mouelcos.cat
Davant l’aportació de coneixements compartimentada per àrees o matèries sovint memorística i poc signficativa, més habitual a l’educació secundària que no pas a la primària, el llibre es posiciona a favor de la transdisciplinarietat i el treball conjunt entre les diferents disciplines, present cada cop més en els currículums per competències. En els currículums per competències els alumnes han de ser capaços de posar en pràctica de manera integrada coneixements, habilitats i actituds (saber, saber fer i saber estar) per resoldre situacions variades en contextos diversos. Per tant el mateix concepte de competència ja té un caràcter transversal.
Els autors descriuen de quina manera contribueix l’educació física a l’assoliment de les 8 competències bàsiques. I les classifiquen en tres grups en funció del grau de relació:
- C3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, C6. Competència social i ciutadana, C4. Competència artística i cultural. La contribució és evident i fonamental
- C8. Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria, C7. Competència d’aprendre a aprendre. La contribució és també molt important però queda més diluïda
- C1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual, C2. Competència matemàtica, C5. Competència digital. La contribució és menor
Estic d’acord en que els dos primers grups de competències bàsiques són els més afins a l’educació física.
Segona part. Disseny de recursos pràctics
En aquesta segona part es torna a subratllar la necessitat de programar a partir dels criteris d’avaluació i no a partir dels continguts curriculars com s’ha vingut fent tradicionalment fins ara. Assolir els criteris d’avaluació assegura la consecució dels objectius i les competències.
Per tant en una programació competencial s’ha de partir primer dels criteris d’avaluació (el què) i després seleccionar els continguts que considerem més adients (el com). En les unitats de programació s’han de concretar els criteris d’avaluació en forma d’objectius didàctics o d’aprenentatge.
S’han de seleccionar continguts que siguin significatius, reals i funcionals tenint en compte no només la lògica interna de l’educació física sinó també els interessos dels alumnes. Les activitats d’aprenentatge han de ser plantejades en forma de repte a superar de preferentment de manera autònoma o cooperativa. La combinació d’aquests elements assegura una alta motivació dels alumnes i una implicació en el seu procés d’aprenentatge.
Els recursos que es trobem al llibre són de 4 tipus:
- Instruments d’avaluació
- Activitats d’ensenyament-aprenentatge
- Unitats didàctiques
- Recursos organitzatius
A l’hora de dissenyar-los els autors han tingut en compte que:
- Fomentin la pràctica d’activitat física saludable
- Suposin un repte o un desafiament individual o cooperatiu per als alumnes
- Siguin motivants i atractius
- Siguin transferibles més enllà de l’horari lectiu
Tercera part. Recursos pràctics per a secundària
Inclou un munt de recursos adaptables i modificables a les característiques d’altres alumnes, centres i mestres.
63 recursos per als quatre cursos de l’ESO que s’han portat a la pràctica pels seus autors. Cada recurs està associat a un criteri d’avaluació. Els criteris d’avaluació que s’han vinculat a cada recurs són els de la LOE 2006 i per al territori MEC https://www.boe.es/boe/dias/2007/01/05/pdfs/A00677-00773.pdf
Altres recursos complementaris que poden servir de suport per a les classes d’educació física.
Una unitat didàctica “Correm cap a París” posada en pràctica en el tercer curs de l’ESO entre dos centres educatius https://sites.google.com/site/unitatdidacticaintercentres/
Quarta part. Eines 2.0 per al disseny de recursos
Es presenta una sèrie d’eines TAC que al contrari del que es podria pensar, enlloc de contribuir al sedentarisme, poden ser utilitzades en les nostres sessions d’educació física i contribueixen a dissenyar activitats que compleixin els requisits de disseny presentats anteriorment. Inclou aplicacions en línia, aplicacions per a dispositius mòbils i recursos institucionals a la xarxa. També es comparteixen les etiquetes de Twitter #edufis #frikimefs sota les que es comparteixen un munt de recursos, idees i propostes per part de professionals de l’educació física de parla castellana. Jo afegiria l’etiqueta #educaciofisica per a la comunitat, més reduïda, de parla catalana.
Aquest darrer apartat és el que està una mica més desfasat, ja que entre des del moment de publicació del llibre l’any 2014 fins ara han sorgit noves aplicacions en línia, iniciatives de professionals que comparteixen els seus coneixements a la xarxa en forma i sobretot un munt d’aplicacions per a dispositius mòbils.
Aquest resum vol incitar a la lectura, ja que sens dubte és un llibre molt recomanable de llegir, tant per la part inicial fonamentalment més teòrica i que és la que més m’ha agradat com per la part més pràctica de la qual podem adaptar propostes i idees per a les nostres classes d’EF.
